Els tractaments químics:

Un conservant és una substància química natural o sintetitzada que frena o destrueix els microorganismes presents en un aliment. Hi ha molts tipus de conservants que es poden aplicar:

• La sal: conservant que augmenta la salinitat de l'aigua de l'aliment per impedir que els microorganismes en disposin. Se sol combinar amb productes físics. S'aplica al bacallà, anxoes...

• Sucre: actua de manera similar a la sal, limita l'accès als microorganismes i es sol combinar amb aigua. S'aplica a fruites confitades, melmelades...                             

• Fumatge: tractament que conserva l'aliment gràcies a la introducció de substàncies antibmicrobianes presents al fum amb l'efecte tèrmic i d'assecatge. S'aplica al peix, carn...

• Fermentació: procés complex realitzat en condicions anaeròbiques per microorganismes no tòxics, que modifiquen la composició d'aliments i milloren les seves propietats. N'hi ha de diversos tipus:

        -Fermentació làctica: que produeix àcid làctic. Com el mató i el iogurt.                         

         Si es combina amb sal s'allarga la conservació.

     -Fermentació alcohòlica: que produeix alcohol. Per obtenir begudes derivades del raïm,

    

 -Fermentació acètica: que produeix àcid acètic a partir de l'alcohol del vi o el     vinagre.

Els tractaments frigorifics

Els processos frigorífics s'han d'aplicar contínuament sense trencar la cadena de fred, que garanteix la qualitat del producte fins al moment en què es consumeix.

Refigeració: consisteix a rebaixar la temperatura de l'aliment fins a valors entre els 0 ºC i els 8 ºC.

Congelació: rebaixa la temperatura del producte per sota del seu punt de congelació, fins a valors entre -18 ºC i -22 ºC.

Deshidratació: és una tècnica que elimina el contingut d'aigua d'un producte.

Activitatas de la Unitat

10. Explica les diferències entre: 
a) L'agricultura intensiva i l'agricultura extensiva: La intensiva està mes dedicada i requereix menys tasque de conrreu.
b) El reg localitzat i el reg per inundació: El localitzat va per gota a gota i per inundació s'aprofiten els rius dels voltants.
c) Les granges de cria i les granges productores: les de cria produeixen altres cries i les granges productores aliments.

14. Analitza l'explotació ramadera. Marca amb una creu les possibles formes d'explotació de cada espècie i afegeix-hi els productes que se n'obtenen.

13. Explica què és la pesca d'altura:

És la que s'utilitza en alta mar i tenen grans vaixells per grans produccions de peix.

a) En quins mars es desenvolupa? Per exemple en el Atlantic o en el mar de Plata

b) Quin tipus de peix s'hi sol pescar? Bonito del Norte és una opció, salmó, tonyina...

c) Quina mena de vaixells s'hi fan servir? Grans vaixells preparats amb maquinàries per les produccions de peix.

L'aqüicultura

Les piscisfactories són instalacions a terra que fan la cria, la seleccio, i l'engreix de peixos d'aigüa dolça com el salmó i la truita.

La pesca

La pesca es ancara una  de captura de productes del mar i aigües continentals .

 -Pesca esportiva. Es una pesca d'aficionats amb licencia des de la costa o desde d'una embarcació unicament     per el consum propi

Pesca professional. Disposen d'embarcacions i omereig especialitatzs, i coneixes les tecniques mes adequades.
· Pesca costanera. es fa en vaixells petits que solen tornar a ports en acabar la jornada.

· Pesca d'altura. es fa exclusivament amb xarxa i vaixells grans .

El bestiar i la produccio

EL bestir boví. es dedica a la produccio de carn i llet.

El bestiar equi. es cria principalment per activitats de lleure.

El bestiar porcí,  es cria per produir carn en granges intensives on els animals son agrupats segons l'edat.

L'aviram. es un conjunt de totes les aus del corral, entre les quals  destaquen gallines, pollastres...

Conills. es crien per obtenir-ne carn en granges de cicle tancat.

La ramaderia

La ramaderia es un conjunt de tecniques d'explotacio de bestiar per obtenir les primeres materies animals per l'alimentació humana i per la industria.disposen de femelles

LES GRNGES DE CRIA: disposen de femelles reproductores de mascles sementarials.

LES GRANGER PRODUCTivES: d'ous carn llet y llana.

· EN LA EXPLOTACIO EXTENSIVA: el bestiar pastura lliurement pels prats i s'alimenta d'herva i ferratge fresc.

Explotacio INTENSIVA: S'alimenten de pinsos o aliment concentrat

L'EXPLOTACIO MIXTA: pastura lliurement a l'estiu cuant tot es millor.

Tècniques de conreu

Cada conreu unes condicions de sòl i clima adequades per tenir una bona producció.

Adobs: Són substàncies que contenen els elements esssencials(bàsicament nitorgen,fosfor i potassi)que la planta necessita per formar la seva estructura.




Guaret: És una tècnica antiga que deixava reposar la terra dura un any desprès de conrear-la d'1 a 3 anys,això permetia que la terra recuperés la fertilitat




Monocultiu: És una tècnica que consisteix a conrear sempre la mateixa planta



Control del medi: Utilitza diversos dispositius per millorar les condicions de l'ambient on viuen les plantes.En destaquen: l'emparrat de vinyes i fruiters,els hivernacles sobre substrat per a conreus hortícoles i ornamentals,les malles antipedregades

El reg

Com tots els vegetals , els conreus necessiten aigua per poder viure i desenvolupar-se plenament . Els conreus que no disposen d'aigua per ser regats , s'anomenen conreus de seca . El rendiment anual dels conreus de seca es variable i sovint es mes baix que el dels regadiu , perquè per creixer depenen integrament de la pluja .

Localitzat

Que consisteix a aportar un fil d'aigua gota a gota o en microaspersio , a pressio molt baixa , directament sobre cada planta d'un conreu intensiu o arbori .

Per aspersio

Que consisteix a lençar aigua polcoritzada sobre el conreu des d'uns petits surtidos alimentats per canonades a pressio .

Per manta

Que consisteix a inundar mitjançant siquies tota la expancio dels conreus , o nomes els solcs que hi ha sota les plantes horticoles .

L'agricultura

L'agricultura es el conjunt de tecniques de conreu que es fan servir per obtenir els recursos vegetals nicessaris per a l'alimentacio humana, l'alimentacio animal i la industria.


Clasificacio d'aliments:

Els cultius herbacis son plantes de poc anys de vida productiva i no tenen una tija llenyosa o tronc. Poden ser: 
·Intensiu: Es caracteritza per l’elevat valor econòmic de cada planta, que permet utilitzar moltes tècniques de conreu. Pertanyien a aquest grup les hortalisses, les lleguminoses,  i les plantes ornamentals i de flor tallada.
·Extensiu: Requereixen menys tasques de conreu que es poden limitar a la se3mbra i a la recol·lecció. Com la densitat de plantes es molt elevada, es tracten d’una unitat sense diferenciar-les individualment. Exemple d’aquests tipus de conreu són:
-Els cereals d’hivern, com ara el blat l’ordi i la civada.
-Els cereals d’estiu, com ara el blat de moro, la melca o l’arròs.
-Els farratges com ara d’alfals o les pradenques.
-Les oleaginoses com ara el gira-sol o la soja.
-Les plantes industrials com ara el coto o el lli.
·els cultius arboris esta formats per arbres o arbustos distribuïts en un marc de plantació que permet una atenció apurada a cada individu.
-L’olivera i la vinya.
-Els arbres de fruita dolça com ara la pomera o el presseguer.
-Els arbres de fruita seca com ara l’ametller i l’avellaner.

La necessitat d’alimentar-se

Podíem definir un aliment com una substancia constituïda per aigua, sals minerals i matèries orgàniques que aporta els éssers vius els nutrients i l’energia necessària per satisfer les necessitats vitals.
La tecnologia alimentària s’encarrega de tots els processos relacionats amb la cadena alimentaria.
·El sector primari s’encarrega de la producció de la matèria base
·El sector secundari transforma la matèria base per transformar-la en els productes alimentaris.
·El sector terciari  s’encarrega de l’embasament el transport i la distribució fins al consumidor