Tècniques de conreu

Cada conreu unes condicions de sòl i clima adequades per tenir una bona producció.

Adobs: Són substàncies que contenen els elements esssencials(bàsicament nitorgen,fosfor i potassi)que la planta necessita per formar la seva estructura.




Guaret: És una tècnica antiga que deixava reposar la terra dura un any desprès de conrear-la d'1 a 3 anys,això permetia que la terra recuperés la fertilitat




Monocultiu: És una tècnica que consisteix a conrear sempre la mateixa planta



Control del medi: Utilitza diversos dispositius per millorar les condicions de l'ambient on viuen les plantes.En destaquen: l'emparrat de vinyes i fruiters,els hivernacles sobre substrat per a conreus hortícoles i ornamentals,les malles antipedregades

El reg

Com tots els vegetals , els conreus necessiten aigua per poder viure i desenvolupar-se plenament . Els conreus que no disposen d'aigua per ser regats , s'anomenen conreus de seca . El rendiment anual dels conreus de seca es variable i sovint es mes baix que el dels regadiu , perquè per creixer depenen integrament de la pluja .

Localitzat

Que consisteix a aportar un fil d'aigua gota a gota o en microaspersio , a pressio molt baixa , directament sobre cada planta d'un conreu intensiu o arbori .

Per aspersio

Que consisteix a lençar aigua polcoritzada sobre el conreu des d'uns petits surtidos alimentats per canonades a pressio .

Per manta

Que consisteix a inundar mitjançant siquies tota la expancio dels conreus , o nomes els solcs que hi ha sota les plantes horticoles .

L'agricultura

L'agricultura es el conjunt de tecniques de conreu que es fan servir per obtenir els recursos vegetals nicessaris per a l'alimentacio humana, l'alimentacio animal i la industria.


Clasificacio d'aliments:

Els cultius herbacis son plantes de poc anys de vida productiva i no tenen una tija llenyosa o tronc. Poden ser: 
·Intensiu: Es caracteritza per l’elevat valor econòmic de cada planta, que permet utilitzar moltes tècniques de conreu. Pertanyien a aquest grup les hortalisses, les lleguminoses,  i les plantes ornamentals i de flor tallada.
·Extensiu: Requereixen menys tasques de conreu que es poden limitar a la se3mbra i a la recol·lecció. Com la densitat de plantes es molt elevada, es tracten d’una unitat sense diferenciar-les individualment. Exemple d’aquests tipus de conreu són:
-Els cereals d’hivern, com ara el blat l’ordi i la civada.
-Els cereals d’estiu, com ara el blat de moro, la melca o l’arròs.
-Els farratges com ara d’alfals o les pradenques.
-Les oleaginoses com ara el gira-sol o la soja.
-Les plantes industrials com ara el coto o el lli.
·els cultius arboris esta formats per arbres o arbustos distribuïts en un marc de plantació que permet una atenció apurada a cada individu.
-L’olivera i la vinya.
-Els arbres de fruita dolça com ara la pomera o el presseguer.
-Els arbres de fruita seca com ara l’ametller i l’avellaner.

La necessitat d’alimentar-se

Podíem definir un aliment com una substancia constituïda per aigua, sals minerals i matèries orgàniques que aporta els éssers vius els nutrients i l’energia necessària per satisfer les necessitats vitals.
La tecnologia alimentària s’encarrega de tots els processos relacionats amb la cadena alimentaria.
·El sector primari s’encarrega de la producció de la matèria base
·El sector secundari transforma la matèria base per transformar-la en els productes alimentaris.
·El sector terciari  s’encarrega de l’embasament el transport i la distribució fins al consumidor      

Treballa amb plastis al taller

-Marcar: S'utilitza el llapis o un rotulador indeleble.
-Subjectar: El sarjant o el cargol de banc.
-Tallar: Siles plantxes son molt fines es poden tallar amb tissores o cuter. La serra d'arc. Eines per a metall. Per a el poliureta expandit i el poliestile es tallen amb ganiveta, serra de metall o un fil metal·lic calent.
-Foradar: S'utilitza el filaberqui o el trepant pero sempre amb broca demetall.
-Desbastar: Es poden utilitzar les llimes (les que es fan servir amb fusta) i les llimes de paper de carbur.
-Doblegar i corbar: Consisteix en aplicar calor en la zona en la que volem doblegar.
-Acabar: Si volem pintar hem d'aplicar abans una capa de cola blanca diluïda perque la pintura agafi.
-Unir: Per unir es pot utilitzar cola blanca, adhesiu de cianocrilat, cola d'impacte de cautxú, cola de latex, adhesiu epoxi i cola termofusible.

Activitats

11.-Quines son les propietats generals d'un plastic?
No condueixen la calor, No condueixen la electricitat, Son resistents,
Es cremen amb facilitat, Tenen plasticitat.

12.-Un plastic transparent que no sura a l'aigua, te unes propietats 
quimiques, termiques i electriques excel·lents, i resisteix als cops 
centenars de vegades mes que el vidre. Sapsquin es?
Metacrilat.

El procesament dels plastics

Emmotllament per ingicció

1 Entrada dels grànuls al cilindre calefactor.

2 Els grànuls avancen pel moviment giratori del cargol i es fonen per l'efecte de la calor.

3 Motlle d'acer de dos semimatrius.

4 Bandes calefactores

5 Un moviment ràpid del pistó injecta el plàstic fos al motlle, on se solidifica i pren la forma.

6 S'obre el motlle i s'expulsa la peça.

Extrució 

•        El plàstic es fon dins el cilindre calefactor.

         Bandes calefactores.

         El broc extrusor modela el material.

         Refrigeració.

         El contorn de l'orifici de la màquina d'extrusió dóna la forma al tub.

  Emmbotament per bufatge
  
  
  
  
  

  1 El motlle s'obre per la meitat, s'hi introdueix la preforma i es tanca.

  2 La preforma plàstica s'escalfa primer i després s'introdueix al motlle de la màquina de bufatge.

  3 Després, s'insufla aire a pressió i es modela el plàstic amb la forma interior del motlle.

  4 S'obre el motlle i s'expulsa la peça.

   Emmollament per compressó
  
  
  
  
  

  1 Preforma compacta.

  2 En aplicar pressió i calor a la preforma, es produeix el procés de tractament i s'obté la forma definitiva.

  3 Un ressort (o molla) empeny la peça i l'extreu del motlle.