La confeccio

La confeccio consisteix a fer les peces de vestir d'acord amb uns parametres, i pot ser artesanal o industrial.

El disseny
El disseny es l'elaboracio del projecte des del moment en que es fabrica el fil o la tela fins a la confeccio del vestit.

Els patrons

El patro es la representacio grafica de les diverses parts que formen una peça de vestir, seguint un disseny previ, per tallar-les i cosir-les.
                                                 

Els acabats

Els acabats son les operacions que facilitan la conservacio i modifiquen el color i la textura natural dels teixits per fer-los millors i mes atraients al consumidor.

El tint
El proces de tintar consisteix a donar color al fil o a la tela .

L'estampacio

L'estampacio consisteis a aplixcar dibuixos de color sobre una tela.

                                                    

Els tractaments químics:

Un conservant és una substància química natural o sintetitzada que frena o destrueix els microorganismes presents en un aliment. Hi ha molts tipus de conservants que es poden aplicar:

• La sal: conservant que augmenta la salinitat de l'aigua de l'aliment per impedir que els microorganismes en disposin. Se sol combinar amb productes físics. S'aplica al bacallà, anxoes...

• Sucre: actua de manera similar a la sal, limita l'accès als microorganismes i es sol combinar amb aigua. S'aplica a fruites confitades, melmelades...                             

• Fumatge: tractament que conserva l'aliment gràcies a la introducció de substàncies antibmicrobianes presents al fum amb l'efecte tèrmic i d'assecatge. S'aplica al peix, carn...

• Fermentació: procés complex realitzat en condicions anaeròbiques per microorganismes no tòxics, que modifiquen la composició d'aliments i milloren les seves propietats. N'hi ha de diversos tipus:

        -Fermentació làctica: que produeix àcid làctic. Com el mató i el iogurt.                         

         Si es combina amb sal s'allarga la conservació.

     -Fermentació alcohòlica: que produeix alcohol. Per obtenir begudes derivades del raïm,

    

 -Fermentació acètica: que produeix àcid acètic a partir de l'alcohol del vi o el     vinagre.

Les fibres

Les fibres naturals: s'obtenen de productes vegetals, animals o minerals.

• Les fibres vegetals: formades per cel.lulosa. Poden procedir de les llavors, com el cotó, lli, espart...

• Les fibres d'origen animal: formades per substàncies a base de proteïnes i el poden obtenir e la llana, de pèls de cabra, conill d'angora, d'alpaca... La seda és l'única fibra tèxtil que la naturaprodueix en forma de filament.

• Les fibres minerals: s'obtenen de la descomposició de certes roques, com l'amiant, de metalls dúctils com l'or o la plata i el vidre.

amiant

Les fibres químiques: són les que s'obtenen quan se sotmeten determinats productes de la natura a accions químiques.

• Les fibres artificials s'obtenen de la transformació de matèries naturals.Com el raió.

• Les fibres sintètiques: s'obtenen a partir de productes derivats de combustibles fòssils. Com el polièster, el tergal, l'acrílica, l'elastà i la licra

licra 

Activitats T.4

6.Explica les diferències que hi ha entre les fibres següents:

• Fibra natural i fibra química: la fibra natural són productes ambientals i la fibra química accions químiques.
• Fibra artificial i fibra sintètica: la fibra artificial és la transformació de matèries naturals i la fibra sintètica són productes derivats de combustibles fòssils.
• LLana i amiant: la llana és poc resistent i elàstica i l'amiant és una fibra mineral lluent.
• Raió viscosa i la licra: el raió viscosa és flexible, suau i s'obtenen matèries naturals.
• Fibra aïllant i fibra higroscòpica: la fibra aïllant permet aïllar la calor i la fibra higroscòpica pot barrejar amb l'altre proporció disposal de les fibres.

7.Explica quins són els avantatges i els inconvenients que tenen les fibres químiques respecte de les fibres naturals. Quines de les característiques necessàries de les fibres tèxtils no compleixen altres materials, com ara el paper o el ferro?

Químiques:adoptades al que necessites en certes ocasions.

Naturals: basades en la roba de vestir.

Tipus de teixits plans o de calada

Segons el lligament, o combinaciño dels fils d'ordit amb els de la trama, els teixits poden ser:

• Tafetà: lligament més senzill. Cada fil de trama passa alternativament per sobre i per sota dels fils d'ordit.
• Sarja: fa una mostra en diagonal amb més o menys relleu, i té dret i revés. Els punts de lligament es desplacen un espai cap al costat en cada passada que fa la trama.
• Setí o ras: el fil d'ordit passa per sobre de quatre passades de trama, o a l'inrevés. 

Tafetà

Sarjà

Setí o ras