Treballa amb plastis al taller

-Marcar: S'utilitza el llapis o un rotulador indeleble.
-Subjectar: El sarjant o el cargol de banc.
-Tallar: Siles plantxes son molt fines es poden tallar amb tissores o cuter. La serra d'arc. Eines per a metall. Per a el poliureta expandit i el poliestile es tallen amb ganiveta, serra de metall o un fil metal·lic calent.
-Foradar: S'utilitza el filaberqui o el trepant pero sempre amb broca demetall.
-Desbastar: Es poden utilitzar les llimes (les que es fan servir amb fusta) i les llimes de paper de carbur.
-Doblegar i corbar: Consisteix en aplicar calor en la zona en la que volem doblegar.
-Acabar: Si volem pintar hem d'aplicar abans una capa de cola blanca diluïda perque la pintura agafi.
-Unir: Per unir es pot utilitzar cola blanca, adhesiu de cianocrilat, cola d'impacte de cautxú, cola de latex, adhesiu epoxi i cola termofusible.

Activitats

11.-Quines son les propietats generals d'un plastic?
No condueixen la calor, No condueixen la electricitat, Son resistents,
Es cremen amb facilitat, Tenen plasticitat.

12.-Un plastic transparent que no sura a l'aigua, te unes propietats 
quimiques, termiques i electriques excel·lents, i resisteix als cops 
centenars de vegades mes que el vidre. Sapsquin es?
Metacrilat.

El procesament dels plastics

Emmotllament per ingicció

1 Entrada dels grànuls al cilindre calefactor.

2 Els grànuls avancen pel moviment giratori del cargol i es fonen per l'efecte de la calor.

3 Motlle d'acer de dos semimatrius.

4 Bandes calefactores

5 Un moviment ràpid del pistó injecta el plàstic fos al motlle, on se solidifica i pren la forma.

6 S'obre el motlle i s'expulsa la peça.

Extrució 

•        El plàstic es fon dins el cilindre calefactor.

         Bandes calefactores.

         El broc extrusor modela el material.

         Refrigeració.

         El contorn de l'orifici de la màquina d'extrusió dóna la forma al tub.

  Emmbotament per bufatge
  
  
  
  
  

  1 El motlle s'obre per la meitat, s'hi introdueix la preforma i es tanca.

  2 La preforma plàstica s'escalfa primer i després s'introdueix al motlle de la màquina de bufatge.

  3 Després, s'insufla aire a pressió i es modela el plàstic amb la forma interior del motlle.

  4 S'obre el motlle i s'expulsa la peça.

   Emmollament per compressó
  
  
  
  
  

  1 Preforma compacta.

  2 En aplicar pressió i calor a la preforma, es produeix el procés de tractament i s'obté la forma definitiva.

  3 Un ressort (o molla) empeny la peça i l'extreu del motlle.

  
  

  
  

Plastics elastomers

Les macromolècules dels plàstics elastòmers formen una xarxa que es pot contraure i estirar quan aquests materials són comprimits o bé estirats, i fins i tot poden lliscar unes cadenes sobre altres. Per això són tas elàstics. No suporten bé la calor i es degraden a temperatures mitjanes, cosa que fa que el reciclatge mitjançant calor no sigui possible. Un exemple d'elastòmer és el cautxú natural.

Plastics termostables

Termoplastics

Propietats dels termoplastics:

• Es deformen amb la calor.  
• Se solidifiquen en refredae-se. 
• Es poden processar uns quants cops sense que perdin les propietats. Es a dir, que son reciclables.

Plastics termoplastics:

• Polietilè:

 

• Poliprotilè: 

• Clorur de polivinil:

• Poliestirè:

• Poliestirè:

• Policarbonats:

• Metracrilats:

• Politetraflouretilè: 

Tipos de plastics

Mànecs de manillar: poliuretà expandit (elastòmer)

Far: metraquilat (termoplàstic)

Ampolla d'aigua de la bici: polietilè (termostable)

Pneumàtic de la roda: cautxú (elastòmer)

Escuma del seient: poliuretà expandit (elastòmer)

Bolígraf transparent: poliestirè (termoplàstic)

Ulleres de sol: policarbonat (termoplàstic)

Jersei: pliamides (termoplàstic)

Fixador o gomina: polivinil (termoplàstic)

Impermeable: poliamides (termoplàstic i elastòmer)

Motxilla: poliamida impremeabilitzada amb PVC (termoplàstic)

Botons: fenols (termostable)

Folre del llibre: polietilè ( termoplàstic)

Propietats dels plastics

Conductivitat electrica: No conductors de l'electricitat.



Conductivitat tèrmica: Conductivitat tèrmica baixa.

Resistencia mecànica: Els plàstics són molt resitents.


Combustibilitat: La major part dels plastics es cremen amb facilitat.

Plasticitat: Molts plàstics s'estoven amb facilitat amb la calor.

Que es un plastic?

PLÀSTIC: És un material flexible, resistent, poc pesant i aïllant de l'electricitat i de la calor.












1. Respon: 
a) Què es un monòmer? unió repetida de mol·lècules



b) I un polímer? unió de monòmers


2. Explica què és la polimerització.
La reacció que es produeix quan enllacen els monómers.

Per començar, observa i respon. (activitats)

1.- Aquí hi ha tres objectes de plàstic. et veuries capaç de saber quina tècnica s'ha utilitzat perfabricar-los? laminatge, modelatge per pressió i bufatge.

 Bufatge

  

 Modelatge per pressió

Laminatge

Imoacte mediambiental

Trebell amb metalls al taller

Mesurar i marcar.

Es molt important per obtenir un bon resultat.

Es fa servir el regle metàl.lic d'acer.

Subjectar i doblegar.

Les eines son les mateixes que en fusteria:

Martell tou

Alicates

Tallar

Planxes fines de metall...

Tisores de metall

Tubs o barres...

Serra para metal

Filferros fins...

Alicates

Foradar 

Per fer trepants s'utilitza el trepant amb broques especials per a metall.

''Taladro''

Desbastar i polir 

Després de tallar un metall queden vores esmolades que se suavitzen amb la llimada. Per llimar metall seveixn les llimes utilitzades en fusteria i la forma de treballar seria exactament la mateixa.

Fregall de filferro

Llimas

Unir

Soldadura: s'utilitza un metall fos que quan se solidifica uneix les peces forma definitiva.    

Soldador de punta plana.

Unions roscades: amb cargol i rosques de diferents formes i mida.

Clau plana

Rebladures: unió fixa mitjançant claus especials que es piquen i segellen la unió.

Rebladora

Acabar

Finalment s'aplica un acabat que protegeix el metall de la corrosió o que li aporti bellesa.

Activitats sobre els metalls

4.- Per que son tan importants els aliatges fèrrics?     

Per millorar les característiques.

5.- Quina diferencia hi ha entre els acers i les foses?

La quantitat de carboni que tenen.

6.- Com afecta el contingut de carboni els aliatges fèrrics?

Menys dúctils i menys tenaços.

7.- Observa les característics que s’hi donen i esbrina a quin metall pur fa referència .

Lleuger però poc resistent, usat en pirotècnia: Magnesi

De color vermell, s’utilitza molt en instal·lacions de calefacció i elèctriques: Coure

No s’oxida i s’utilitza en pintures metal·litzades: Zinc

Tou i barat, utilitzat en envasos per begudes: Llautó 

metalls metal·lics

·Bons conductors de la calor.

·Bons conductors de l'electricitat.

·Resistents perque suporten molt bé les forces de compressió, tracció o flexió.

·Tenaços perque aguanten els cops sense trencar-se.

·Son ductils i mal·legables perque tenen una gran plasticitat.

·Son solids a temperatura anvient; tots menys el mercuri.

·Son relativament economics, sobretot l'acer.

·Son pesats. La densitstes molt alta comparada amb altres materials.

·Algins son magnetics perque son atrets pels imants.

·La temperatura de fusio de la majoria dels metalls es molt alta.

                                  

Metalls ferrics

Aliatge: mescla omogeneaamb metalls o no metalls.

Ferro dolç: Es considera com a ferro pur; es de color platejat.

Acer: Bona soldadura. Son tenaços.

Foses: Mala soldadura.

El Forjat: La forja és  una tecnica que consisteix en moldear els metalls per mitja de cops repetits. Aaquesta tecnica es pot realizar en fred (or i plata) o en calent (ferro i acer).

metalls no ferrics

Coure:


Estany:


Zinc:


Alumini:


Magnesi:


Titani: